Back Edward Elgar Afrikaans Edward Elgar AN إدوارد إلجار Arabic ادوارد الجار ARZ Edward Elgar AST Eduard Elqar Azerbaijani Едуард Елгар Bulgarian Эдуард Элгар BXR Edward Elgar Czech Edward Elgar Welsh
Sir Edward Elgar (/ˈɛlɡɑr/; [1] Lower Broadheath, Worcestershire, 2 de juny 1857 − Worcester, 23 de febrer 1934) fou un compositor anglès. La seva principal obra orquestral, Variacions Enigma, va ser rebuda amb entusiasme. També va compondre oratoris, música de cambra, simfonies i obres concertants. Entre les seves composicions van aconseguir una gran popularitat les Marxes de Pompa i Circumstància d'entre les quals, la núm. 1 conté en el seu trio la melodia que es canta amb els versos Land of Hope and Glory (Terra d'Esperança i Glòria). És tradició la seva interpretació en la darrera nit de The Proms. També va compondre concerts per a violí i violoncel, dues simfonies, obres corals, música de cambra i cançons. Va rebre el títol de "Mestre de música de Sa majestat Britànica" l'any 1924.
Encara que Elgar és considerat sovint com un compositor típicament anglès, la majoria de les seves influències musicals no eren d'Anglaterra sinó de l'Europa continental. Se sentia un foraster, no només musicalment, sinó socialment. En cercles musicals dominats pels acadèmics, va ser un compositor autodidacte; a la Gran Bretanya protestant, el seu catolicisme romà era considerat amb recel en alguns sectors; i a la societat conscient de classe de la Gran Bretanya victoriana i eduardiana, era molt sensible als seus orígens humils fins i tot després d'aconseguir el reconeixement. No obstant això, es va casar amb la filla d'un oficial superior de l'exèrcit britànic. Ella el va inspirar tant musicalment com socialment, però va lluitar per aconseguir l'èxit fins als quaranta anys, quan després d'una sèrie d'obres amb un èxit moderat, les seves Variacions Enigma (1899) es van fer populars immediatament a la Gran Bretanya i a l'estranger. Va seguir les Variacions amb una obra coral, The Dream of Gerontius (1900), basada en un text catòlic romà que va causar certa inquietud a l'establishment anglicà a la Gran Bretanya, però es va convertir i ha continuat sent una obra bàsica del repertori a la Gran Bretanya i altres llocs. Les seves posteriors obres corals religioses de llarga durada van tenir una bona acollida, però no han entrat al repertori habitual.
A la seva cinquantena, Elgar va compondre una simfonia i un concert per a violí que van tenir un èxit immens. La seva segona simfonia i el seu concert per a violoncel no van aconseguir una popularitat immediata i van trigar molts anys a guanyar un lloc regular al repertori de concerts de les orquestres britàniques. La música d'Elgar, en els seus últims anys, va ser vista com a atractiva principalment per al públic britànic. La seva reputació va romandre baixa durant una generació després de la seva mort. Va començar a revifar significativament a la dècada de 1960, ajudat per noves gravacions de les seves obres. Algunes de les seves obres han tornat a ser interpretades internacionalment en anys recents, però la música continua sonant més a la Gran Bretanya que en altres llocs.
Elgar ha estat descrit com el primer compositor que es va prendre seriosament el gramòfon. Entre 1914 i 1925, va realitzar una sèrie d'enregistraments acústics de les seves obres. La introducció del micròfon de bobina mòbil el 1923 va fer possible una reproducció del so molt més precisa, i Elgar va fer nous enregistraments de la majoria de les seves principals obres orquestrals i fragments de El somni de Gerontius.
- ↑ "Elgar" Arxivat 19 March 2021[Date mismatch] a Wayback Machine.. Collins English Dictionary.